ELS DIMECRES , LA CLASSE DE LA LLUNA FA INFORMATICA

TONA CASTELL
Cada dimecres al matí, es produeixen a l'aula d'informàtica de l'escola unes converses entre nens i nenes molt divertides:
- Ei, oh, mira que surt.
- Jo, després, premeré aquí.
- No, aquí, nooo. Aquesta va aquí, jolin, aquí.
- T'he dit que no.
- Se m'ha escapat.
- Ara, ara.
- Jo primer.
- Jo seré aquesta.
- Ho hem fet molt bé.
Són els alumnes de la classe de la Lluna, de 4 anys, que, amb unes poques orientacions per part de la mestra, són capaços de gaudir de qualsevol programa que tinguin en la pantalla de l'ordinador. I dic gaudir en el sentit més ampli: recreant-se amb l'entreteniment que se'ls hi proporciona, adeleitant-se amb l'aprenentatge que realitzen, fruint de la comunicació que s'estableix entre ells, complaent-se dels descobriments que van fent, animant-se mútuament..., i tantes i tantes altres coses que al llarg d'aquest document aniré comentant.
A vegades, es fa difícil recordar els primers passos que es feien a les escoles quan es volien introduir les noves tecnologies en les aules, com a estris que ajudessin en el procés d'ensenyament-aprenentatge i que no fossin només una mania que se li havia posat al cap al professor.
D'aquesta situació veritablement no fa tants anys, però l'evolució ha estat espectacularment ràpida, i per això sembla que faci molt de temps.
A Parvulari, inclús, s'ha avançat molt més depressa, ja que es creia al principi que els infants d'edats d'entre 4 i 6 anys no podien ser usuaris de cap aparell nou, amb prestacions tant potents. Només es podia mirar, no tocar. I, com a màxim, s'utilitzaven perifèrics que permetien amagar el teclat, per no esmentar el ratolí, que ni tant sols s'havia presentat a les escoles.
Si anem progressant en els anys, sis a molt estirar, el panorama ha canviat radicalment.
Tornant a l'aula de 4 anys, avui dia aquests infants són capaços de moure correctament el ratolí, i no només per prèmer damunt d'un objecte, sinó d'arrossegar-lo dibuixant allò que volen; accepten el teclat com un estris més d'escriptura i utilitzen qualsevol perifèric d'entrada que el mestre mostra, per a realitzar una feina concreta. L'ordinador s'ha tornat un entorn segur, tant pels alumnes com pels mestres; un lloc on es poden experimentar nous aprenentatges i on es rep immediatament un estímul, que avisa dels possibles errors o bé encoratja a seguir, sense cansar-se mai.
Els nens i nenes posen molt d'entusiasme en la feina que se'ls encarrega. Es col.loquen de dos en dos davant d'un ordinador, el que els hi assegura treballar al seu propi ritme, ajudant-se mútuament, ja sigui portant la iniciativa ja sigui deixant-se arrossegar pel company. Per a qualsevol dels dos alumnes l'experiència els hi serveix per col.laborar amb l'altre, per estimular la discussió on cadascú aportarà la seva idea.
L'ordinador ofereix als nens de Parvulari la possibilitat d'escriure en el teclat i elimina qualsevol obstacle motriu que impedeixi l'experimentació amb el llenguatge escrit. Recordant els inicis de l'aula d'informàtica, era impensable que els infants del llavors Preescolar poguessin teclejar el seu nom, el dels seus amics o, inclús, atrevir-se amb un petit text. Amb l'experiència i un nou concepte d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentatge, s'ha descobert el processador de textos com una eina que connecta més estretament l'escriptura i el pensament, per la facilitat motriu i perquè promou la investigació de noves estratègies personals de reconeixement i reconstrucció de lletres i paraules.
Quan als alumnes de la classe de la Lluna se'ls hi comenta que han d'escriure el seu nom, o el nom i cognom per fer una llista pel racó de pintura, només cal engegar l'ordinador i obrir el programa adient. El diàleg està servit. Ja sigui individualment o de dos en dos, els nens i les nenes escriuen amb avidesa les lletres. I després, quan aquesta llista està penjada a la classe i s'utilitza per anotar els que passen pel racó de pintura, pren una dimensió molt important pels infants: és la seva llista, l'han fet ells, entre tots, i reconeixen tot el que hi diu. A més, el mestre pot escollir la lletra que cregui més adient i l'estètica harmoniosa del llistat empenta a seguir usant el teclat per a noves aventures amb el llenguatge.
Cal reconèixer l'atracció que les noves tecnologies produeix en els alumnes. I els docents han d'aprofitar aquesta conjuntura per a proporcionar activitats valuoses, ja siguin per a complementar i donar suport a l'aprenentatge com per a simular situacions que no es poden realitzar a la classe, amb programes d'exploració, d'estratègia, de formulació d'hipòtesis, de resolució de problemes... Tots proporcionen text, imatges, alguns so, seqüències, moviment..., es descriuen de manera simple i directa, ofereixen infinites oportunitats als diferents estils de formació, es basen en l'aprenentatge per assaig-error i tenen clars els resultats que es volen aconseguir.
A Educació Infantil, és molt important que l'ordinador s'adapti a les capacitats i necessitats de cada infant. Però aquesta premisa està suficientment resolta, ja que són els alumnes els que controlen la situació davant l'ordinador. Aquest no actua si no hi ha una mà que l'indiqui què ha de fer o desfer. No tots els nens i nenes de la classe de la Lluna segueixen el mateix ritme. Hi ha algú que, en el curs anterior, no va voler tocar el ratolí, en canvi enguany sembla tot un expert. També hi ha aquell petit savi que comença a obrir finestres fins que arriba a no saber per a on ensortir-se. L'aula d'informàtica no està exempta del treball d'actituds que els mestres valorem tant o més que els conceptes.
Des del primer dia , des de la primera sessió a l'aula d'informàtica, els nens i nenes de 4 anys van ser conscients del que anaven a tocar. Uns petits advertiments del mestre, sumats a aquells que diu el pare o la mare davant de l'ordinador de casa, preserven el respecte imprescindible per a una bona convivència entre infant i aparell. L'actitud formal, per la condició de singularitat que comporta l'aula d'ordinadors, cal que s'aprengui des del primer moment. Així com hi ha normes dins la classe, dins l'aula també s'estableixen normes de positura respecte els aparells. I tothom ha d'acatar-les.
Una norma que no es practica, però, és la del treball en silenci. Davant l'ordinador no es permet estar callats. La relació entre els programes i els infants provoca situacions d'interactivitat que afavoreixen el treball cooperatiu. És molt important que els alumnes puguin discutir idees, escoltar els companys, ajudar-se mútuament... És la conversa inicial multiplicada per les moltes intervencions que s'originen. Potser els primers dies hi ha nens que es retreuen, però a llarg termini la participació verbal espontània és general. Això ajuda a molts alumnes a esplaiar-se, ja que a la classe no poden parlar tant, ni pensar en veu alta, ni riure, ni desfogar-se...
Aquesta actitud ha d'anar acompanyada d'un mestre orientador, suggeridor... El paper del docent no s'ha de limitar a donar una informació inicial o a intervenir quan es demana ajuda, sinó que ha d'estimular i reforçar la feina dels alumnes. A vegades, però, cal que redireccioni els procediments que usen els infants, proposant noves estratègies perquè el camí se separa massa dels objectius a assolir. Malgrat tot, és necessari que els nens i les nenes descobreixin eines, dresseres en els programes, investiguin.
Això és molt fàcil veure en un programa de dibuix. Quan la mestra dels alumnes de la classe de la Lluna els hi va instal.lar un programa on podrien dibuixar, arrossegant el ratolí, va tenir totes les pors de què aquella sessió seria la pitjor que tindrien. Moltes consideracions, moltes precaucions, i els nens i les nenes van arribar a fer uns dibuixos que, un cop imprimits, van ser exposats en un taulell. Tothom preguntava quantes sessions de treball havien estat necessàries per fer aquelles "meravelles". Al respondre que era la primera, naturalment ningú s'ho creia. I és que molts alumnes són capaços de col.locar-se davant d'un ordinador i, amb les pautes mínimes i una bona dosi d'inspecció lliure i permesa, aconseguir produccions que, molt possiblement en altres entorns, seria difícil d'obtenir.
L'altre dia i a punt de marxa de colònies, els alumnes de la classe de la Lluna recordaven que, a primera hora del matí, anaven a l'aula d'informàtica:
- Anem primer als ordinadors, i després marxem.
Barcelona, març de 1998