El
conte de
Gloria Alagarda
Aquesta experiència que us vaig a contar és de les
primeres realitzades com a mestra d’infantil, per no dir la primera. Està
temporalitzada en el curs escolar 2006/07 d’un centre públic d’infantil i
primària de la ciutat d’Alcoi, durant una Setmana cultural dirigida al “Conte i
la literatura Infantil i juvenil”. Us la conte perquè el fet de compartir les
nostres experiències els uns amb els altres ens enriqueix moltíssim.
Aquesta
en concret naix com hem dit d’una setmana cultural, però abans us contaré un
poc els passos previs per fer-la i com es va dur a terme.
Posada en comú d’idees.
Tots i totes les mestres pensarem en quin conte
escollir per treballar la setmana cultural. Hi hagueren diferents opcions: Els
3 porquets, l’aneguet lleig, la caputxeta vermella,...finalment decidirem
modificar el conte de la caputxeta i incloure al personatge de
Perquè elegim
Sobretot perquè a poc a poc ens permet treballar el
nostre patrimoni artístic, social i cultural,
i així anar
adquirint alguna de les nostres costums.
Qui és
De manera que passen les setmanes anem traient un
peu cada setmana i diem que el dia que el traiem no podem menjar carn, sols
peix (com diu la tradició catòlica). Per ampliar aquest concepte podem llegir
diferents documents com són:
VELLA QUARESMA
Representació de l’expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella
arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van
passant les setmana de Quaresma. Va vestida
com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o
una vella catalana, amb riques robes de seda. A les
mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de
procurar de que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los:
"Si menges carn, sa Jaia Serrada
vendrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms. http://ca.wikipedia.org/wiki/Vella_Quaresma
http://www.lamalla.net/especials/carnaval2000/tradicions.htm#Quaresma
http://www.unitat.org/etnia/tic.pdf
El dimecres de Cendra, és el primer dia de Quaresma
(o el darrer de Carnestoltes), dia en què el ninot de Carnestoltes és
dràsticament destronat per
Després del període de disbauxa del Carnestoltes,
Les botigues de queviures penjaven una figura d’aquestes a la
porta per recordar als clients les privacions que comportava aquest període.
Les bacallaneries hi penjaven un bacallà sec amb set arengades com a símbol de
les set setmanes.
Una manera d’exterioritzar l’alegria en arribar al mig del període
quaresmal era la representació de “Serrar
Colles de jovent amb un tronc d’arbre, una serra i un cistell
recorrien el poble i a cada casa serraven una mica el tronc per la meitat al so
de diverses cançons.
En acabar eren obsequiats amb ous, botifarres, cansalada, fruita
seca o diners, i del que recaptaven feien un berenar plegats com a anticipació
infantil de les Caramelles. I és que
En el tema gastronòmic, el peix hi ocupa un lloc preferent.
Antigament les peixateres recorrien amb gran cridòria les poblacions. Portaven
grosses paneres de peix i muntaven parades al bell mig dels carrers. El bacallà
era el principal peix d’aquests dies de
El bacallà d’avui en dia està molt més car que abans i no té res a
veure amb el bacallà d’abans que era molt més molsut i de mica en mica ha anat
desapareixent aquell plat tan quaresmal d’abans com era el bacallà amb arròs,
bacallà amb samfaina, etc.
Aquests dies apareixen també les arengades, les sardines, els ous
durs amb pèsols, els espinacs amb panses i pinyons i tota classe de verdures i
hortalisses. Una cobla ho resumeix així:
Set setmanes de Quaresma
Només hem pogut menjar
Arengades rovellades
Mongetes i bacallà
Però un dels elements característics de la gastronomia tradicional
que millor ajuden a passar aquests dies d’abstinència són els populars bunyols
(dit a l’Empordà brunyols) de vent o farcits de crema. Montserrat
corregidor.
Com veiem és un element religiós i per la qual
sempre s’ha tractat en l’àrea de Religió, de fet algunes persones no els agrada
treballar-la i la rebutgen perquè no volem tractar temes “religiosos”.
Personalment pense que amb ella treballen aspectes importants referits amb la matemàtica
(pensament acumulatiu, traure i llevar,...) i el què considere més important, conèixer
i respectar el patrimoni.
En aquesta experiència intente explicar alguna de
les nombroses tradicions que ens pertanyen com a poble perquè són una font de
patrimoni a la qual hem de donar molta importància. Ferran Soldevila es va dedicar més a la historiografia
i, pensant amb l’obra que va publicar l’any 1968, Què cal saber de Catalunya?,
cal fer-nos la mateixa pregunta
TEMPORALITZACIÓ
El calendari establert per la setmana cultural fou
de 6 dies. En aquestos dies tots els matins es seguia la programació general
anual, a excepció dels últims dies (4 dia - bullir i pintar els ous, 5 dia- fer
la mona, 6 dia –eixida al parc per menjar la mona) i també l’assaig del teatre
(on sols assistien els participants).
Per
altra banda, tots els dies per la vesprada realitzarem tallers on hi havia
alumnes de totes les edats distribuïts equitativament. Els tallers foren els
següents:
Decorats i vestuari – relacionat amb el
Teatre (Mural, disfresses, caretes,...)
Titelles – fetes de pal amb els
personatges del conte (llop i caputxeta)
Milotxa – Amb un full de paper DA4,
cordell i gomets.
Mòbil – amb arc de sant Martí, 2
conillets i una papallona.
Tots
els productes elaborats els podem veure en l’annex.
Elaboració del conte.
Es
pot dir que el conte és exactament igual que el original, però amb algunes
modificacions evidents com podrem observar. Les mes importants a remarcar són:
- El llop no vol menjar-se-la a la
caputxeta, sinó que vol menjar-se la mona.
- La iaia passa a ser
Presentació del Conte i Visita de
Uns
dies abans de la setmana cultural, tot el cicle d’infantil vam rebre la visita
de
Tots s’il·lusionaren moltíssim en la visita de
Elecció dels personatges i assaig
del teatre
Per
fer la sel·lecció es va tenir present que els personatges principals foren de
les classes de 4 i 5 anys, i aquells que formaven part del decorat tant de 3, 4
i 5 anys.
Va
ser un poc complicada l’elecció ja que molts nens i nenes volien participar-hi
i no tots podien eixir en l’obra.
L’assaig
era fet pels matins després de l’entrada a l’aula. La duració de cada dia fou
d’uns 25-35 minuts aproximadament.
-
Llegir dues voltes el conte, remarcant els diàlegs que s’esdevenen
(mare-caputxeta, llop-caputxeta, llop-Vella, llop-capuxeta,
Vella-llop-caputxeta) i quines accions o
moviments van a fer.
-
Cantem entre tots la cançó de
-
Centrar-nos sobretot en el diàleg de
-
Accions dels participants que formen el decorat:
Conills ixen per darrere saltant i es
queden quiets davant d’un flor.
Papallones ixen volant de davant, i es
queden quietes davant d’un arbre.
Els arbres mouen un poc els braços.
Les flors inicialment estan assegudes i
després s’alcen amb cara d’alegria.
Taller dels decorats i vestuari.
En
aquest es van preparar coses per ser pintades tant per nens de 3 anys com de 6
anys. Allò que vam preparar fou bastant variat:
- Cartes (de conill, llop, papallona)
- Ales de papallona.
- Arbres
- Mural d’un bosc.
- Disfresses (vella quaresma, mare, llop)
En aquest van tindre present que tots participaren
en el Mural (les parts més grans pintades per nens/es de 3-4 anys i les mes
menudetes i amb més detall per alumnes de 5-6 anys degut a la precisió en la
psicomotricitat fina).
El
fet de la neteja era fonamental al acabar les activitats, per reforçar l’hàbit
tant important com és la neteja.
Cada
dia ens despedim dels participants del taller de decorats contant-los el conte i
cantant entre tots la cançó.
D’aquesta
manera el que pretenem és aconseguir uns objectius didàctics ben clars.
OBJECTIUS:
▪
Conèixer diferents elements de la festa “
▪
Identificar els ingredients de la recepta de la mona.
▪
Conèixer manifestacions artístiques populars (cançó de
▪
Valorar l’ús del diàleg per resoldre conflictes.
▪
Valorar el treball en equip.
▪
Participar en diferents tècniques de treball plàstic.
El teatre de
Vet
aquí que una vegada hi havia una nena que tothom anomenava Caputxeta Vermella
perquè duia sempre una caputxa d’aquest color.
Els dies de pasqua li agradava eixir pel bosc a envolar la milotxa i
cantar la cançó de la “tarara”. (cantar cançó)
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li envolava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
Un dia la
seva mare li va dir:
-
Caputxeta, vols que li fem un regal a
-
Si, si,... podríem fer-li una mona.
Totes
dues prepararen els ingredients (farina, sucre, aigua, llevat i un ou bullit) i
amassant amassant feren una mona. La posaren al forn, i de l’oloreta tan bona
que feia el Llop es va acostar.
-
Mmmm...quina oloreta més bona fa. M’agradaria menjar-me-la – va dir el llop
allí amagat.
Quan
ja estava feta la mare va dir:
- Pren aquesta cistella i la portes a
La
nena va dir adéu a la seva mare i s’allunya de casa molt contenta amb el regal
que havien fet.
Era
un dia preciós, tot estava ple de flors, les papallones volaven al seu voltant
i els conillets saltaven i saltaven molt contents.
Darrere
d’un arbre, el llop famolenc vigilava els seus passos i es digué:
-
No puc agafar-la ací perquè em veuran els llenyataires.
S’acostà
a
-
On vas, bonica?
-
Vaig a veure a
El
llop es va acomiadar de
-
Adéu, adéu que tinc molta pressa
Pel
camí del bosc, la nena s’entretenia, mirava els ocellets, les flors i saltava i
cantava amb els conillets. (cantar i ballar
Però
el llop va ser més espavilat i va arribar a casa de
-
- Toc- toc. - Qui
es? - Soc
En
veure que era el llop es va esglaiar i va fugir corrent a amagar-se dins d’un
armari. Ella sabia que el llop no la trobaria allà.
El
llop, va pensar que era millor preparar-se abans que arribés
Al
cap d’una estona va entrar
-
Toc-toc....
-
Qui és?
-
Soc
Passa filla, passa. Digué el llop imitant la veu de
Bon dia,
Què estàs malalta?
Si.
Quines
orelles tan grans tens?
Son per
escoltar-te millor.
I quines
dents tan llargues tens?
Son per
menjar-te millor.
Va
cridar el llop saltant del llit i abalançant-se sobre la nena, que es va
esmunyir com va poder. De sobte, el
llop comença a plorar desesperat.
Buaaa,
buaaa....
Al veure’l plorar
-
Que et passa Llop?
-
Tinc moltes ganes de menjar-me la mona que ha fet
-
Però, llop, ens has esglaiat moltíssim.
-
Clar home,... clar, sempre cal demanar les coses per favor
Finalment,
van decidir compartir la mona, i quan se la van menjar,
Ací
em pica, ací em cou, per ací em menge la mona i ací t’esclafe l’ou.
Espero que hagi estat del vostre grat,
i també que pugui servir com un petit instrument de promoció de la nostra
cultura.
ANNEX