“JOAN ROMERO: ENCARA FALTA MOLTA INFORMACIÓ ALS CONSELLS ESCOLARS, ALS PARES I ALS CLAUSTRES SOBRE LA LOGSE”

 

No fa pràcticament vacances perquè, com ell diu, "vol estar damunt" de la construcció de nous centres per al curs 19941995. Joan Romero, conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana, aborda aquest nou període lectiu amb les ganes de veure confirmats els esforços d'un llarg any al front del departament. Quan repassa els reptes que té per davant i dóna la seua opinió sobre el moment crucial que viu l'ensenyament, amb una reforma en marxa de la qual depenen moltes coses, no pot evitar trair la seua condició de persona d'esquerra. La formació com a motor de progrés i les condicions en que aquesta s'ofereix a la societat, com a element que ha de fomentar la igualtat d'oportunitats, són referències implícites del seu discurs.

 

 

Quants nous centres docents tenen previst posar en marxa aquest curs?

En inversions, tenim una trentena de centres. Enguany s'ha fet un enorme esfor4. Al cap i a la fi, invertirem 4.000 milions de pessetes mes que l'any passat. Parle d'inversió real en centres, tant de Primària com de Secundària, perquè de vegades la gent creu que, com que no hi ha xiquets, l'Educació Primaria està resolta i no sap que tenim un parc d'immobles en molt mal estat i que s'han de fer moltes substitucions (le centres de Primaria. De manera que es manté una forta inversió en aquest àmbit, tot i que on s'ha fet un fortíssim esforç, lògicament, és en Secundaria, on hem afegit a la inversió ordinària la que correspon al pla de xoc de la Formació Professional. En definitiva, aquest pla de FP no implica mes que accelerar al màxim noves construccions que alberguen Secundaria Obligatòria, Formació Professional de base i cicles formatius.

Vol dir que tots aquests centres estaran estos per al principi de les classes?

Excepte en tres casos, que no son imputables a nosaltres però que tampoc no vull atribuir a ningú. Malauradament, aquests tres centres de Secundaria no els tindrem al setembre sinó per Nadal, ja que han aparegut problemes amb la gestió dels terrenys per part dels ajuntaments. Tota la resta estaran acabats per a setembre. Tinga en compte que hi ha centres del pla de xoc que s'han previst per a construir-los en cinc mesos. Per exemple, el de Cocentaina. Crec que no es habitual.

Hi ha, de tota manera, una frustració. En la ciutat de València han sorgit problemes perquè l'ajuntament no cedeix sol per a noves construccions escolars.

La inspecció ha preparat un informe, sobre les dades de matrícula de juny, a les quals s'hauran d'afegir les de setembre. Tot i així, ¡'informe de juny ja revela que no tenim possibilitats d'oferir un ensenyament digne a totes les famílies de la ciutat de València. No tenim possibilitats perquè hi ha una decisió inèdita, francament inèdita -i ho he de dar, ja que en altres ciutats, fins i tot governant el Partit Popular, no s'ha plantejat aquest problema-, de no voler cedir sol, no únicament de Secundaria, sino tampoc de Primaria. A l'informe de la inspecció, n'he afegit un altre, una espècie de mapa escolar de València, amb les necessitats d'equipament educatiu actuals distribuides per districtes, que he remés a l’alcaldessa, per a fer-la, una vegada més coneixedora de la gravíssima situació que pateix aquesta ciutat i de l’enorme dèficit que té en matèria d’equipament educatiu públic. Confie, cada dia menys, però encara confie que hi haja una sensibilitat per part de la corporació local davant aquesta situació. Els pares han de saber que, per exemple al setembre, haurem d'enviar alumnes de la ciutat de València a Mislata o a Silla per tal que tinguen coro a mínim un lloc escolar, no sé amb quin grau de dignitat perquè haurà de ser en doble i fins i tot en triple torn. Ara bé, si no fora així, no en tindrien cap.

Quin és el déficit de centres de la ciutat de Valencia?

L’informe que han preparat els serveis de la conselleria és francament demoledor. Indica, districte per districte, el dèficit que hi ha. Finalment, arribem a la conclusió que la ciutat té un dèficit global de set centres d'Infantil i Primaria i de tretze centres de Secundaria. Com he dit, aquest document ¡'he enviat a l'alcaldessa perquè en prenga coneixement i faça alguna cosa. De qualsevol manera, nosaltres no podem estar parats i estem buscant algunes fórmules alternatives, no ja d'escolarització fora del terme municipal el València, en altres ciutats de l’area metropolitana -que serà dramàtic, però haurem de fer-ho-, sinó d'aconseguir sol d'altres administracions públiques per veure si hi podem construir centres de secundaria. Estic adreçant-me en aquest sentit a altres administracions, com ara Patrimoni de l'Estat, per veure si hi ha terrenys o immobles susceptibles de ser rehabilitats. També vull parlar amb els rectors de les dues universitats de València per estudiar si a l'empara dels convenis entre les dues institucions podem trobar formules per situar, en algun punt concret dels nous campus, en terrenys teòricaments destinats a usos d'ensenyaments superiors, algun centre de Secundaria.

La implantació anticipada de la LOGSE és una de les coses que mes atenció desperten en la societat. ¿Què significarà aquest curs en l’aplicació efectiva de la reforma educativa?

Significarà dues coses. Aquest curs s'incorporen a la implantació avanzada de la Secundaria Obligatòria tots els centres que formen parí del pla de xoc de la FP. En aquests centres nous ja s'impartirà la Secundaria Obligatòria, el que es sinònim de FP de base i cicles formatius. D'altra banda, un grapat d'instituts de BUP s'incorporen enguany a la implantació anticipada, també justament per a poder comptar amb cicles formatius de grau mitjà i superior. La idea és oferir aquest curs, en termes de places escolars, el doble de cicles formatius o mòduls professionals dels que es van oferir el curs 1993-1994. L’any que ve ho farem duna altra manera a com s'ha fet enguany, en que hem hagut d'actuar amb mes pressa de la que haguérem desitjat perquè vam tenir el crèdit extraordinari del Consell pel gener i vam haver de posar aleshores en marxa els mecanismes de construcció dels nous centres. Volem continuar amb la implantació anticipada, perquè les famílies han de saber que implantació anticipada és sinònim, bàsicament, de nova formació professional. Però vull avisar els centres que s'hi hagen d'incorporar amb un curs d'antelació, de manera que el professorat puga accedir a cursos, els claustres puguen considerar-ho amb calma i els consells escolars siguen informats convenientment.

L’aplicació efectiva de la reforma suscita reacciona molt diverses. Quin és Pambient, en la seua opinió, que hi ha al respecte?

L’altre dia parlava d'això amb el ministre d'Educació i coincidíem. I parlava també amb el conseller de Catalunya, i també coincidíem, tot i que allà s'ha produit un grau de rebuig i de conflictivitat major que en altres llocs contra la implantació anticipada de la Secundària. En termes generals, el que observe és que encara falta molta informació a consells escolars, a pares i a claustres sobre que significa la Secundària Obligatòria, la Reforma, la LOGSE. Crec que els pares encara no fan relació directa entre Secundària Obligatòria i possibilitat de tenir, no sols un Batxillerat diferent, mes ampli, sinó la nova formació professional. Crec que no hi ha informació suficient sobre això. De manera que he comentat ala direcció general corresponent que seria útil de fer una informació adreçada a tres nivells diferents: una adreçada a claustres, una altra a pares i una altra a alumnes, que tampoc saben que significa això. De manera que, en primer lloc, veig que falta informació. En segon lloc, veig que en els claustres de centres on s'imparteix BUP i COU hi ha, en ocasiona, desconfiança cap a allò que signifiquen la LOGSE i la Secundària Obligatòria. Per contra, en la direcció general hi ha moltíssimes peticions de claustres que voldrien implantar anticipadament la Reforma. On trobe una acceptació generalitzada i molt positiva es en els centres de FP, perquè sí que han entés el que vol dir la Reforma.

Potser és conseqüència del fet que vosté ha fet de la reforma de la Formació Professional un repte, una espècie de prova de foc...

Serà la primera prova de foc. El curs arranca amb cicles formatius de grau mitjà i superior allà on tenim famílies de titulacions desenvolupades, aprovades per reial decret del govern. Allà on no tenim encara aquestes famílies de titulacions, el curs naix amb mòduls experimentals susceptibles de ser declarats després equivalents a cicles formatius. Però sobretot, el que s'ha fet es un treball molt callat i molt intens en matèria de disseny de cicles formatius. Tenim, fins i tot, un mapa bastant acabat sobre oferta de cicles per cadascuna de les famílies o, si s'escau, de mòduls experimentals. Això vol dir que s'ha parlat amb molta gent. S’ha parlat amb empresaris, amb ciutats, amb centres, amb agents socials... Crec que tenim una proposta bastant tancada, susceptible de ser debatuda en el Consell de la Formació Professional. Com que no podíem esperar a parlar-ho tot, el curs 1994-1995 naix amb una oferta sensiblement superior a la que teníem. I, a mes a mes, hem organitzat una oferta de formació per a professors de FP, amb desenes de cursos. De tota manera, al llarg del que queda d'any, culminarem el disseny de les famílies de titulacions, en col.laboració amb totes les altres administracions educatives de l'estat. El govern anirà publicant decrets i, quan arriba Desembre, disposarem de mes de 200 nous títols de la nova FP. I l'oferta serà molt mes brillant que ara, quan comence el curs 1995-1996, perquè ja comptarem amb totes les famílies de titulacions per a situar-les concretament. He de reconéixer que fins ara hem treballat un poc a cegues, perquè teníem molta pressa i no disposàvem del conjunt complet de títols. Vaig donar instruccions que, encara que foren mòduls experimentals, es col.locaren, que després ja trobaríem el mecanisme de convalidació.

La LOGSE té, a banda del que significa la nova concepció de l'ensenyament, tres grans novetats: la prolongació de l'escolarització obligatòria; el disseny de la nova FP, que acaba amb els dos subsistemes, i els programes de garantia social.

Tota aquesta reforma busca una revalorització social de la Formació Professional...

Mire, jo sóc dels qui creuen que Espanya ja té per cada mil habitants els universitaris que necessita. Crec sincerament que en algunes titulacions té molts mes universitaris dels que necessita el país. I, en canvi, té una manca espectacular, jo diría que estructural, de quadres mitjans, de titulats mitjans, que son els que donarà el cicle formatiu de grau mitjà i, sobretot, el cicle formatiu de grau superior. Però la pilota està encara en la teulada de l'administració educativa. Nosaltres hem de ser capaços, com a mínim en dos cursos mes, de convéncer les famílies que, per a molts estudiants, cursar un cicle formatiu de grau superior serà tan atractiu o mes com tenir una diplomatura universitària. Crec que es un repte fonamental. Sobren molts titulats en moltes coses i falten quadres i professionals mitjans, que és el que donarà la nova FP.

La FP, com altres àmbits de l'ensenyament, apareix íntimament vinculada a la compensació de desigualtats, mitjançant els programes de garantia social, per exemple...

Aquest era un dels reptes fonamentals quan vam arribar ala conselleria l'estiu de 1993. Altres administracions educatius de l'estat em criticaven, mesos passats, perquè deien que anaven  massa apresa. Té igual, no m'he amagat de dir que preferia que setembre de 1994 arrancara amb certes disfuncions a no haver fet res. Per a mi i per a la gent d'aquesta casa hauria estat mes còmode dir que no teníem temes, que necessitàvem dos cursos per a reflexionar i haver començat aquest curs sense fer res en matèria de FP. Però la FP també són els programes de garantia social.

La l’OGSE té, a banda del que significa la nova concepció de l'ensenyament, tres grane novetats: la prolongació de l'escolarització obligatòria; el disseny de la nova FP, que acaba amb els dos subsistemes, i els programes de garantia social. Aquesta tercera component permet que la gent que ix del sistema educatiu puga tenir accés a períodes formatius, a l'adquisició duna destresa professional i, fins i tot, a retornar al sistema reglat. Estic molt content,

realment conten, per tres coses. En primer lloc, perquè hem dedicat aquests mesos a desenvolupar programes de garantia social. En segon lloc, perquè els hem dissenyat en col.locació amb el departament de Treball i Afers Socials, cosa que, en cas contrari, hauria estat per a mi inexplicable. I en tercer lloc, perquè hem fel l'ordre de convocatòria i hem convocat els programes. Uns programes que no naixen amb els poc nos de 300 milions que tenia Educació al seu pressupost, sinó amb 700 milions, perquè Treball ha posat una ultra quantitat similar. Es tracta de programes de garantia social que tindran una dotació màxima de vuit milions, el que vol dir que podrem arribar a una gran quantitat de ciutats de la Comunitat Valenciana. Van adreçats a estudiants que no han acabat els seus estudis reglats, que no tenen graduat, i a espais, sobretot urbans, amb un alt risc de fracàs escolar, a persones amb discapacitats i a persones que estan en institucions penitenciàries. Els ajuntaments, que són les entitats amb les quals tinc mes confiança, han preparat les seues propostes i la convocatòria es resol al setembre amb la concessió de desenes de programes de garantia social en desenes de ciutats, per a una població que, duna ultra manera, tindria un greu risc de quedar-se, si no penjada, sí amb multes dificultats d'inserció, no ja professional, sinó social. És una autèntica política de compensació i una de les coses que em tenen més satisfet.

L'educació d'adults és una ultra qüestió amb una forta projecció social. En els sectors implicats hi ha una gran expectació sobre l'anunciada llei d'educació de persones adultes. S'aprovarà aquest text legal en aquesta legislatura, és a dir, abans del pròxim estiu?

Jo no treballe amb una ultra hipòtesi. He parlat amb la Mesa d'Agents Socials per l'Educació de Persones Adultes diversos vegades i tinc un esborrany de llei bastant travat. M'agradaria que el curs s'iniciarà amb la tramitació del text de la ¡le¡ d'educ ació d'adults. I a mes a mes, espere que la legislatura s'acabe amb l'aprovació d'aquesta llei. Hi ha multes expectatives, multa gent espera la llei. Però, mentre arriba i el Parlament l'aprova, la Conselleria d'Educació no pararà. Vull que en 1995 hi haja un increment notable de la partida pressupostària destinada a l'educació d'adults. Com a mínim, en clos cursos més, hauríem d'arribar a doblar aquesta partida. En educació  d'adults hi ha uns 50.000 alumnes i sap vosté molt he que, per a mi, es tracta també d'una política de compensació de desigualtats. El perfil d'alumnes d'educació d'adults és criar: una dona de mes de 50 anys pràcticament sense estudis o un jove, cosa que de vegades s'oblida, que va eixir del sistema educatiu sense tindre el graduat escolar. Es tracta d'una educació permanent i d'una forma de posar a disposició de la gent que més ho necessita mecanismes de reinserció social. Per aquestes dones de mes de 50 anys que inicien un curs, l'educació d'adults es molt mes que aprendre a llegir i escriure. Es sinònim d'autoestima, de llibertat, d'independència. Canvien radicalment. Naturalment que llegir es important, peró es tracta de molt mes que això. I estem parlant, evidentment, dels sectors socials més desfavorits.

Enllaçant de nou amb el que comentava abans sobre les grans novetats de la Reforma, alguna gent pensa que s'aconseguirà l'ampliació de l'escolarització obligatòria però que la LOGSE no funcionarà en allò que afecta l'Educació Infantil.

Crec que no tindrà més remei que funcionar. Es cert que el mes normal serà que les administracions educatives de l’estat espanyol esgoten el període que dóna la LOGSE per poder integrar els xiquets de tres anys en el sistema, que acaba en 1999. Es normal que la llei tinga aquesta previsió, perquè el mecanisme serà el següent: com que la piràmide d'edat va estretint-se per la part alta de la Secundaria, el que ara és Educació Primaria, els professors han d'anar, per una part, a cobrir les noves especialitats que inclou la LOGSE -idioma modern, ensenyament musical, educació física-, i per una altra part, fent possible que els alumnes de tres anys puguen anar incorporant-se. Això no exclou que en el Pla Econòmic Valencià el Consell s'haja compromés a incrementar la partida destinada a subvencionar ajuntaments que tenen oferta d'Educació Infantil. Però son dos processos diferents. Un és el que, ací a la casa, es coneix com l'ajust escolar, es a dir, anar creant unitats per a xiquets de tres anys a partir d'unitats de Primaria que sobren. I un altre, mentrestant, anar coadjuvant els ajuntaments perquè, l'oferta puga mantenir-se i incrementar-se. En això entra també el problema de la ciutat de València, on l'ajuntament ha decidit no col.laborar. No obstant això, anem  a argumentar l'ajuda per a mantenir l'oferta d'Educació Infantil. En aquests moments estem preparant un conveni amb les cooperatives.

S'aplicaran realment les ratios previstes per la LOGSE? Dit duna altra manera, hi haurà el nombre d'alumnes per aula que preveu la llei, tant en la pública com en la privada?

Desgraciadament, en aquest aspecte hi ha hagut conflictes. Transcorreguts els clos cursos de moratòria per tal que hi haguera 25 alumnes per aula en el que ara serà primer de Primaria, la Comunitat Valenciana es la que niés rigorosament està intentant aplicar la llei. Altres administracions no estan fent el possible perquè hi haja un ensenyament de qualitat en aquest sentit. Malgrat que no n'hem volgut fer una lectura rígida ni inflexible, ja que on ha calgut, per necessitats d'escolarització, s'ha fet alguna excepció, el curs naix amb unes ratios com les que marca la llei, tant en l'educació concertada com el] la pública. Queda algun conflicte obert, tol i que de poca importància, perquè determinades associacions de pares no acaben d'entendre la qüestió.

En alguns sectors hi ha la sensació que l'ensenyament en València viu abandonat a un creixement vegetatiu, sense l'impuls que seria exigible a l'administració.

També m'ha arribat aquesta percepció. He tingut ocasió de veure el veritable calat de l'ensenyament en valència perquè he anat a moltes trobades de primavera, en alguns casos sense avisar. Veig que es un ensenyament que està molt viu. I alguns professors i directors m'han parlat d'un cert estancament. El meu punt de vista és que hauríem de fer un esforç. Els directors generals d'Ordenació Educativa i de Política Lingüística han presentat un informe al Consell de Direcció de la Conselleria per preparar quina serà la nova oferta de línies en valència i de centres d'immersió. Crec que hauríem de fer un esforç major, amb el grau de consens que es vulga. Ara, el grau de consens no es difícil d'obtenir, tret d'alguns nuclis concrets i d'alguna ciutat específica.

En un altre àmbit, aquest és el curs en el qual s'estrenarà el nou sistema plurianual de finançament de les universitats, una fórmula inèdita que ha costat molt d'acordar...

Ha costat molt de traure però n'estic molt satisfet. Es parla de model de finançament però jo preferisc parlar de programació plurianual, perquè inclou dues coses: un escenari de finançament, de manera que les universitats saben el que tindran com a base i saben que poden tenir finançament addicional segons determinades variables de qualitat, de resultats econòmics o de nivell d'ús del valència; i també el mapa de titulacions, al qual hem dedicat molts mesos a fi de tancar-lo, amb una perspectiva fins a l'any 1999. El període pressupostari 1994-1995 el dedicarem, a mes d'això, a complir un compromís del president de la Generalitat per a desmassificar els campus. Ja està en execució la fase que acollirà els estudis econòmics i jurídics en la Jaume I, de Castelló. Està acabant-se la primera fase del gran aulari de la Universitat d'Alacant. Es troba en revisió el projecte de la primera fase del nou campus de la Universitat de València, que tindrà 3.000 places i vull que estiga acabat al final del curs 1994-1995. La segona fase d'aquest campus acollirà 10.000 places. Mentrestant, ens hem dedicat a fer l'expropiació de terrenys. Tot seguit, impulsarem les expropiacions per a la Politècnica. I s'ha acabat de construir la primera fase de l'aulari dels estudis que la Politècnica té a Candia. A mes a mes, per donar compliment a una resolució de les Corts, estem definint quina serà l'oferta d'estudis universitaris en la Comunitat Valenciana.

Això aclarirà finalment si es crea o no una nova universitat?

No sois això. Estic esperant un estudi, que presentaré a les Corts, on s'indicarà si és necessària una altra universitat en la ciutat o en l'àrea metropolitana de València. Pels esborranys amb que hem treballat, crec que és necessària en la connurbació de la capital, però, evidentment, s'ha de raonar mes, l'argumentació ha de tindre mes contingut. D'altra banda, hem d'aclarir si es necessari o no crear un segon campus de la Universitat d'Alacant. Però hem d'anar mes enllà i arribar a tindre un sistema integrat de l'ensenyament superior. És a dir, en quina estructura s'integren els estudis d'Oriola o d'Alcoi? En l'horitzó de 1999, seguiran depenent de la Politècnica? Ho hem de parlar entre tots.

Comencem a tindre una política científica homologable?

Una de les coses de les quals estic mes content es del Pla Valencià de la Ciència i la Tecnologia. La comunitat científica i universitària estava madurant per a donar un plus qualitativament diferent des del programa que va comentar la Generalitat Valenciana en 1985, que es basava en la informació, la formació, la promoció de capital humà i les infraestructures. Aquell programa es va crear quan jo era director general d'Ensenyament Universitari i

Política Científica. Estem en una ultra etapa i es tracta d'integrar-ho tot en un ¡)la que tinga tres característiques: un alt nivell de participació de la comunitat científica, una definició d'àrees prioritàries i de polítiques horitzontals i una coordinació absoluta amb els programes espanyols i europeus. La gent, potser, no sap que la Comunitat Valenciana tindrà en el període 19941999 mes de 50.000 milions de pessetes per a política científica. L’altre dia li ho comentava a Barbacid i va exclamar: "Això ja son molts recursos". La idea és presentar al setembre aquest Pla Valencià de la Ciència i la Tecnologia al Consell i, després, al Parlament.

Finalment, determinats sindicats parlen de l'existència d'una autèntica reconversió de l'ensenyament que no s'està negociant amb els representants del professorat...

No tinc aqueixa percepció. Crec sincerament que parlar de reconversió és bastant exagerat. És cert que en els pròxims quatre o cinc anys el sistema educatiu ha de donar solució a un problema. Es tracta que la Primaria acaba en allò que ara es sisé d'EGB i la Secundaria s'inicia en factual seté d'EGB. D'altra banda, la LOGSE estableix uns mecanismes pels quals apareixen noves especialitats per a les quals no tenim professors, mentre sobraran professors en altres àrees. Per posar un exemple, el curs 1999 ens sobraran prop de 900 professors de Primaria que ara son especialistes de Socials, però ens faltaran prop d'un miler de professors per a Idioma Modern i Música. Això vol dir que, en els pròxims quatre cursos, el sistema no necessitarà menys professors de Primaria sinó, fins i tot, alguns mes dels que hi ha ara. I en necessitarà bastants mes de Secundaria. Però no exactament del que fan ara. No es tracta d'una reconversió. El que hem de fer és posar a disposició del professorat, que és funcionari, mecanismes per tal que puguen, amb molt de temps, aconseguir una nova especialitat, per la via de l'adquisició o per la de l'habilitació. Una vegada tinguen la nova especialitat, en podran fer ús o no. Si treballem amb criteris flexibles i de voluntarietat, podrem propiciar que els professors vagen trobant els llocs que el sistema reclamarà. I això s'ha de fer duna manera consensuada. Crec que l'operació està bastant lluny d’allò que representa una paraula tan forta com la reconversió. A mes a mes, haurem de mirar paral.lelament els processos d'adscripció del professorat de Primaria. A inicis de 1995, podrem posar a disposició dels professors propostes per tal que sapien com es farà la nova adscripció en Primaria i en el primer cicle de Secundaria. Ho haurem de fer amb molta participació i discutint-ho molt amb els sindicats.