Es innegable que al llarg dels darrers 30 anys la formació de les Persones Adultes (FPA), ha canviat força respecte a la concepció que s'hi tenia al final dels anys 60. Els canvis han estat motivats sense dubte per l'evolució de la situació educativa del país que provocava un canvi important en la tipologia dels usuaris de la formació d'adults. D'una situació que tenia com a objectiu fonamental, l'alfabetització de la població adulta i posteriorment la possibilitat d'obtenir els certificats educatius mínims per a poder inserir-se al món del treball passarem en la segona meitat dels 80 i durant els 90, a un altra situació on la FPA descansava en tot un sistema de competències que s'estenia molt més enllà de l'alfabetització i comprenia aprenentatges tan diversos com els idiomes, les noves tecnologies, destreses plàstiques, balls de diferents tipus, valencià, etc., en un ventall que se n'ha anat fent més ample per a respondre a una demanda cada vegada més diversa.