Enguany, només arribar a l´escola vaig pensar afrontar un nou repte: agafar la tutoría dels xiquets i xiquetes de tres anys, ja que mai havia tingut nens d´aquesta edat a classe.

Poquet a poquet anarem coneixent-se els uns als altres, així com també els ritmes i rutines de la classe. I d´aquesta manera passarem tots el periode d´adaptació i dic tots perqué pense que em va costar a mi quasi més que a ells.

Bé, dons quan la classe marxava mes o menys, em vaig plantejar la idea de començar un projecte de treball a l´aula.

Havia de ser un projecte amb el que puguera treballar amb els xiquets i xiquetes l´autonomia, tan necessaria en aquest periode, pero partint sempre dels seus interessos i de manera molt pràctica per a ells, es a dir, ajudant-los a que sol.lucionaran per si mateixos els “grans” problemes als que s´enfrentaven ara que ja no estaven dins del “niu” de sa casa com per exemple: demanar ajuda a la mestra quan la necessitaven, anar al servei , aprendre a pujar-se i baixar-se la roba, penjar la jaqueta , i totes aquestes petites coses que per a ells son tot un món.

Amb aquestes necessitats i partint com dic, dels interessos dels nens en aquell moment, des de l´assemblea va surgir la gran idea: “ Podiem estudiar a classe els bebés, que us pareix?”